Publicat el 27 de setembre de 2024 per Yidan Zhong
Què són els additius per al plàstic?
Els additius per a plàstics són compostos inorgànics o orgànics, naturals o sintètics, que alteren les característiques del plàstic pur o afegeixen noves propietats. Els fabricants barregen resina amb masterbatchs d'additius en proporcions específiques basades en els requisits del producte i després produeixen diversos materials. Després del processament mitjançant fosa, compressió, emmotllament, etc., la barreja inicial pren la forma desitjada.
La barreja de diferents additius amb grànuls de plàstic pot conferir diverses propietats als plàstics, com ara una major resistència, un millor aïllament i un acabat brillant. Afegir additius als plàstics no només fa que els objectes de plàstic siguin més lleugers, sinó que també millora el seu color, fent que el producte sigui més fiable per als usuaris. És per això que el 90% deproductes de plàsticutilitzen additius a nivell mundial, ja que el plàstic pur generalment no té resistència, durabilitat ni resistència. Els additius s'han de combinar per fer que el plàstic duri en condicions ambientals dures.
Quins són els additius plàstics més comuns avui dia?
1. Additius antibloqueig (antiadhesius)
L'adhesió pot afectar negativament el processament i les aplicacions de la pel·lícula, i de vegades la fa inutilitzable. Els additius antibloqueig fan que la superfície de la pel·lícula sigui rugosa per crear un efecte d'estirament, reduint el contacte entre les pel·lícules i evitant que s'enganxin.
Els agents antibloqueig han de ser altament eficaços, amb una qualitat i estabilitat fiables, i tenir poc o cap impacte en el rendiment de les pel·lícules, especialment en les pel·lícules de LLDPE i LDPE. Els agents antibloqueig sovint s'utilitzen juntament amb agents antilliscants per crear un entorn de processament òptim per a les pel·lícules.
Els ingredients comuns dels additius antibloqueig inclouen sílice sintètica (SiO2) com ara sílice pirogènica, sílice en gel i zeolita, o SiO2 natural i mineral com argila, terra de diatomees, quars i talc. Els materials sintètics tenen l'avantatge de no ser cristal·lins (evitant la pols calcària), mentre que els materials naturals requereixen un tractament especial per reduir la pols.
2. Agents clarificants
Durant el processament, factors com els materials de farciment o el plàstic reciclat poden reduir la transparència del producte. Els agents clarificants ofereixen una solució, augmentant la brillantor del producte alhora que redueixen els costos de fabricació.
Els agents clarificants poden millorar la claredat a un ritme baix alhora que ofereixen possibles guanys a través de la reducció del temps de cicle i l'estalvi d'energia. No tenen un impacte negatiu en la soldadura, l'adhesió o altres rendiments de processament.
3. Farcits de plàstic
El masterbatch de farciment de plàstic, normalment basat en carbonat de calci (CaCO3), s'utilitza a la indústria del plàstic per modificar les característiques de les resines o resines polimèriques, reduint els costos del producte.
La barreja de pols de pedra, additius i resina primària es fon en resina líquida i es refreda en grànuls, que després es barregen amb plàstic cru per a processos com el bufat, la filatura i el modelat per injecció per produir productes de plàstic.
En el processament del plàstic PP, factors com la contracció i la deformació sovint afecten la qualitat del producte. Els agents enduridors ajuden a accelerar el modelat del producte, reduir la deformació i millorar la transparència. També escurcen els cicles de premsa, millorant l'eficiència de la producció.
4. Estabilitzadors UV (additius UV)
La llum ultraviolada pot trencar els enllaços dels polímers, causant degradació fotoquímica i provocant engruiximent, decoloració i pèrdua de propietats físiques. Els estabilitzadors UV com els estabilitzadors de llum d'amina impedida (HALS) neutralitzen els radicals lliures responsables de la degradació, allargant així la vida útil del producte.
5. Additius antiestàtics
Durant el processament, els grànuls de plàstic generen electricitat estàtica, atraient la pols a la superfície. Els additius antiestàtics redueixen la càrrega superficial de la pel·lícula, millorant la seguretat i reduint l'acumulació de pols.
Tipus:
Antiestàtics no duradors: agents tensioactius, sals orgàniques, etilenglicol, polietilenglicol
Antiestàtics duradors: polihidroxipoliamines (PHPA), copolímers de polialquil
6. Additius antiaglomerants
Les pel·lícules sovint s'enganxen a causa de forces adhesives, càrregues oposades o forces de buit, cosa que dificulta la seva separació. Els additius antiaglomerants fan rugosa la superfície de la pel·lícula per permetre que l'aire eviti que s'aglomeri. Alguns casos especials impliquen elements antiestàtics per evitar l'acumulació de càrrega.
7. Additius ignífugs
Els plàstics són altament inflamables a causa de la seva estructura molecular de cadena de carboni. Els ignífugs milloren la resistència al foc mitjançant mecanismes com la formació de capes protectores o l'extinció dels radicals lliures.
Retardants de flama comuns:
Retardants de flama halogenats
Derivats de DOPO
Inorgànic: hidròxid d'alumini (Al(OH)3), hidròxid de magnesi (Mg(OH)2), fòsfor vermell
Orgànic: fosfats
8. Additius antiboira
Els agents anti-entelament eviten que l'aigua es condensi a la superfície de les pel·lícules de plàstic en forma de gotes, cosa que s'observa habitualment en els envasos d'aliments emmagatzemats en neveres o hivernacles. Aquests agents mantenen la claredat i eviten l'entelament.
Agents antiboira comuns:
PLA (àcid polilàctic)
Lanxess AF DP1-1701
9. Abrillantants òptics
Els abrillantadors òptics, també coneguts com a blanquejadors fluorescents, s'utilitzen habitualment per absorbir la llum ultraviolada i emetre llum visible, millorant l'aspecte dels productes de plàstic. Això ajuda a reduir la decoloració, especialment en plàstics reciclats, fent que els colors siguin més brillants i vibrants.
Abrillantadors òptics comuns: OB-1, OB, KCB, FP (127), KSN, KB.
10. Additius que afavoreixen la biodegradació
Els plàstics triguen molt a descompondre's, cosa que crea problemes mediambientals. Els additius de biodegradació, com ara Reverte, ajuden a accelerar la degradació dels plàstics sota influències ambientals com l'oxigen, la llum solar i la temperatura.
Aquests additius ajuden a transformar els plàstics no biodegradables en materials biodegradables, similars a entitats naturals com les fulles o les plantes, contribuint a la sostenibilitat ambiental.
Data de publicació: 27 de setembre de 2024
